(Cap.II) Gilipolleces

retrata a una societat que es vana de la seua intel·ligència i de la seua racionalitat, però que sucumbeix sempre davant les seues inseguretats i la raó més de les quals que aconsellar-li ho immobilitza. Es tracta d’una humanitat que es dedica a mediar el seu propi conflicte, el conflicte entre el plaer, desitge i la perillosa culpa. Llavors decideix resoldre aquest litigi en els marges de les seues pròpies limitacions identitàries a través de la màscara. L’escenari una festa, la festa de l’exuberant, el lloc de ser “jo mateix”, un escenari festiu, però que al seu torn està marcat per una situació lúgubre, estranya, insòlita, divertida i a vegades amenaçadora que porta a l’espectador a una última pregunta, “en quin animal podré convertir-me demà?”

Direcció: Edu Migro / Intèrprets creadors: Ana Manzanera, Dahiana Betancourt, Manel Ferrándiz i Edu Migro / Música original: Branko Strahinja / Escenografia: Nataly Prada / Il·luminació: Carles Sanchis / Producció: Josep Navarro i Migro Danza

és un espai que s’ocupa de protegir i cuidar el procés artístic i al creador. Un espai que vol reformular el fet escènic, el lloc que ocupa el creador i el lloc que ocupa l’espectador.
Un espai orgànic en el qual s’experimenta, s’investiga, es crea, es presenta, es viu, es respira, s’és crític, es manté una posició social, artística i política.
Un espai orgànic en el qual s’experimenta, s’investiga, es crea, es presenta, es viu, es respira, s’és crític, es manté una posició social, artística i política.