CIRCUITO BUCLES FESTIVAL

DIUMENGE 31 OCTUBRE

L’esdeveniment comença a les 12.00 H / VELES E VENTS

 

LA TARONJA ESCÈNICA

Estraperlo, la Fiesta del Silencio

és la primera proposta de la jove companyia del festival La Taronja Escènica, un projecte dirigit per Isabela Alfaro, que compta amb la direcció artística de Jessica Martín, i els col·laboradors: Julia Zac, Inka Romani i Sebastian Rowinski i els centres municipals de joventut participants en el projecte «La ciutat balla».

Direcció: Isabela Alfaro /  Direcció Artística: Jessica Martín / Creadora Emergen: Mariana Sofia Valero / Intèrprets Emergents: Andrea Navarro, Elena Carcedo, Fernando Cencillo , Julia Morera i Raquel Castelló / Col·laboradors: Inka Romaní, Julia Zac i Sebastián Rowinski / Ajudant de Producció: Covadonga Velert / Fotografía i Video: MementoNet / Responsable de Comunicació: Sara Valencia

COMPANYIA HASTAQUEªCABE

YO-YO

és un projecte de Víctor Fernández y Mayte Tortosa el qual es basa en la investigació del joc dels nostres cossos comportant-se com aquest joguet, a dalt, a baix i sacsejant-ho com si d’un drap es tractara. “Puge, baix i així i tot el que hi ha en mi no ho desfaig, aquest caos em menja el que en mi reconcome. Li done voltes al que ja tenia solució en mil mesures. Joc amb el teu cos i en el qual em desembolique, parlem un altre idioma i així i tot ens entenem”.

Duració: 21 minuts

Intèrprets: Víctor Fernández i Mayte Tortosa / Vestuari: Víctor Fernández i Mayte Tortosa / Producció i distribució: Víctor Fernández i Mayte Tortosa / Fotografía: Acto Paulson, Tao / Direcció i creació: Víctor Fernández i Mayte Tortosa

SHARON FRIDMAN

147 Abrazos

és un extracte de l´obra Dosis de Paraíso, de la Companyia  Sharon Fridman però en aquest cas interpretat per dues dones per al Festival Circuit Bucles.

Aquesta peça, naix de la necessitat de tractar l’amor i la relació entre dues persones. L’evolució de les relacions humanes i les seues possibilitats per a aconseguir l’harmonia continuen sent font d’inspiració i territori d’exploració per a la companyia. 

La repetició és clau en aquest treball, a través d’ella es va desenvolupant la transformació d’un estat dins d’un cicle. La repetició porta a una cadència que sacrifica consciència i genera inestabilitat.

El moviment en una relació, que naix des d’una necessitat, demanda una satisfacció per part de l’altre. Repetint una acció, un gest, consolidem una ruta, i només portant aqueix mateix moviment al seu límit podrem bifurcar cap a un altre lloc.

Sharon Fridman, treballa la tècnica Ina i les seues coreografies es representen en gran part del món. Max al Millor Espectle per Free Fall en 2015, el Max a la Millor Coreografía per Erritu en 2019, el Primer Premi i el Premi del Públic per Hasta dónde…? en el Certamen de Burgos-Nueva York 2011 i el Premi al Millor Espectacle de Dansa en la Fira de Teatre i Dansa de Huesca per Free Fall i All ways 2014 i 2017 respectivament.

Hui, la Companyia Sharon Fridman eés resident en el Teatre Francisco Rabal de Pinto en Madrid, don duu a terme projectes amb la comunitat i obres de creació pròpia.

La producció més recent de la companyia, Dosis de Paraíso, es va estrenar al març de 2020 en la Fira de Donostia i s’ha representat en la inauguració de la temporada de Matadero Madrid, així com en Festival Dansa Xixón yi Festival Dansa València.

Duració: 23 minuts

Direcció i coreografía: Sharon Fridman / Ballarins: Melania Olcina i Begoña Quiñones / Música original: Idan Shimoni i Ofer Smilansky / Disseny de vestuari: Mizo, by Inbal Ben Zaken / Disseny de so: Iñaki Ruiz Mae / Fotografía: Kinerama / Producció i distribució: Lola Ortiz de Lanzagorta 



    LA TARONJA ESCÈNICA



    ELTON MEDANG + JULIA ZAC